Portada > Biografia

Biografia

L´Ariel Santamaria i la Banda del Doctor Juantxi (abans Pere Mata), presenten una proposta musical i escènica força diferent de les altres.

Hereus de la tradició esperpèntica de personatges com en Charles Bukowsky i del típic borratxo que balla a les noces amb una corbata al cap, els seus concerts són gairebé inclasificables i políticament incorrectes encara avui en dia, on hi ha strepteasses integrals o parcials, trencaments de guitarres o altres efectes provocadors, perquè el públic se'n recordi durant tota la vida d´haver assistit a un concert de l´Ariel Santamaria i el seu grup.

Les cançons del cantautor Juantxi per excel·lència ens presenten una visió satiritzada i mordaç de la vida, en la gual només hi caben les més desgraciades experiències filtrades per un sedàs irònic i humorístic, molt català per un lloc, (influenciat per Albert Plà, Pau Riba, Sisa i Lluis Llach) o molt anglosaxò per un altre, (per Lou Reed, Tom Waits, Leonard Cohen i Marilyn Manson).

Per això les lletres de l´Ariel expliquen històries quotidianes sobre ionquis, pederastes, cocainòmans, puteros, elfos sodomites, etc... fent hincapeu en l´altra realitat políticament incorrecta, que són les arrels de la políticament correcta.

De totes maneres l´Ariel sempre ha volgut emprar el pseudònim de “cantautor juantxi”, perquè juantxi és la seva actitut davant de la vida i juantxi són les seves cançons, portades a terme a través de diversos estils músicals com són el hard rock, el rock and roll, l´habanera, la cançó catalana, la chanson francesa, el tango, el folk i el country, fins i tot el jazz o el swing antic i primigènic de la època de'n Bing Crosby.

Però la faceta pròpia de l´Ariel Santamaria com a músic (a banda de ser dibuixant de còmics, historiador, restaurador de façanes, director de curtmetratges, escriptor i carter de Correus), sempre ha volgut fusionar la autèntica esència mediterrània de cantautors com en Lluis Llach, amb l´esperit esperpèntic i rocambolesc d´Iggy Pop (també cantautor a la seva manera), i actualment du a terme una imatge escènica clon de l´Elvis decadent, per a constatar que l´Elvis Presley seria un símbol juantxi de la música rock equivalent al Maradona en quant a futbol, per exemple...que empasta molt bé en l´espectacle i les lletres de l´Ariel.

Reivindicant també que a llocs com a Reus o pobles del camp de Tarragona, poden succeir històries estranyes i rocambolesques amb personatges hiperjuantxis, com a Nova York, París i Londres.

Descarregueu-vos la biografia completa del grup

Ex Components

Components

Col·laboradors



Contacte

Una creació d' Editio Software · XHTML vàlid · CSS vàlid · Avís legal i protecció de dades personals