Portada > Personal > Juantxisme

TRACTAT FILOSÒFIC DEL JUANTXISME

La paraula “juantxi” va sorgir pels bars de Reus, durant l´estiu del 1995, on hi havia un personatge pintoresc que havia estat internat al Pere Mata, i que deambulava pels bars de la zona de llavors (Sarri, Xarrup, Campus, Refugi, etc...) i pels jardins de la Palma, fent-se dir “Juantxi”, abreviatiu de Juancho o “Juantxo” (amb euskera). L´home venia litografies dibuixades i pintades amb un bolígraf vermell i explicava a tothom que el volia escoltar que era agent secret de la CIA amb pèls i senyals.

Arrel de tot això, la joventut reusenca de llavors, començaren a emprar la paraula o el mot “juantxi”, gairebé com un adjectiu qualificatiu despectiu, però dit amb certa ironia simpàtica, per a catalogar a una mena de “freak” passat de voltes, quan per aleshores encara no s´emprava massa (per no dir gens), la paraula “freak” o “freaky” en la nostra llengua popular.

Així doncs un “juantxi” originàriament seria un tipus de personatge pintoresc, exhibicionista, borratxo, fiestero alhora que perdedor vocacional, que té ínfules artistístiques i que viu alegrement la vida amb una certa actitud surrealista alhora que esperpèntica.

El “juantxi” tampoc té sentit del ridícul (tot lo contrari, molts cops s´enorgulleix de ser ridícul per a provocar als altres) i se li pot anar la castanya de tant en tant (o gairebé sempre, depén de la persona).

Així doncs recalcant sobre les diferències entre els termes “freak” i “juantxi”: es pot dir que un “juantxi”, és un personatge més exhibicionista que el “freak” estàndard d´avui en dia (sempre tancat i obsesionat en el seu món particular de la informàtica, la pintura, els jocs de rol, les pel·lícules de Star Wars, els còmics de Spiderman...).

D´aquesta manera ens podem trobar amb freaks que són juantxis (com els personatges de Salsa Rosa) o bé amb freaks que no són juantxis (com els típics informàtics, amb una aparença esperpèntica, però amb la ment bén clara i un curriculum plé d´èxits personals i econòmics).

Al mateix temps, també et pots trobar amb “juantxis”, que tenen una aparença normal i corrent, gens “freaky” ni sospitosa. Però encara així quan es troben en llocs on no els coneix ningú o bé surten de copes amb els col·legues (acomiadament de solter, bodes, etc...) et poden liar igualment un pollastre de cal Déu.

En definitiva podríem dir que tots portem un juantxi a dins nostre, que hi ha diversos graus en el “juantxisme” de cadascú (com en l'escala de Richter dels terratrèmols) i que el juantxisme al igual que en les pel·lícules de Star Wars, també té el seu costat fosc (i de claror). Així doncs ens podem trobar amb juantxis que cometen “juantxades” (fets juantxis) molt divertides o molt xungues (a vagades la mateixa persona, segons el dia o moment que tingui).

D´aquesta manera la mitologia del mot “juantxi”, també ha generat un tipus de catalogació de génere estilísitc que podem trobar en les pel·lícules de'n Clint Eastwood, Bruce Lee, Al Pacino o Charles Bronson, les noveles de'n Charles Bukowsky o William Borroughs, rock stars com l´Elvis Presley (en la seva etapa de las Vegas), futbolistes com Diego Armando Maradona, polítics com George Bush (costat fosc del juantxisme) o Bill Clinton (amb l´afer Mònica Lewinsky), actors com Marlon Brando o Johnny Wellismuyer (el que feia de Tarzàn) durant els darrers anys de la seva vida, etc, etc...

De manera que per allà l´any 1999, el Jordi Martínez (“el senyor Martínez”), després de conviure i parlar amb altres gurús del juantxisme local (com en Paco Zafra, el Rincón, el Morcillo, o el Calidad) i de intercanviar opinions amb el ex rockabilly de Montroig en Franky Aragonés (també un gran juantxi on els hagi) i de conviure durant molt de temps amb l´Ariel Santamaria (polític i cautautor juantxi per excel·lència), va transcriure els 10 preceptes bàsics (o manaments) del “juantxisme”:

1. El juantxi veu, et menja l´orella i sempre et gorreja el tabac.
2. El juantxi de debò, fuig de l´aigua i del sabò.
3. El juantxi com cal, persegueix a les adolescents amb ànsia animal.
4. Aquell qui es juantxi, deu pasta a tots els bars.
5. El juantxi no opina, sentència.
6. El bon juantxi sol ser l´últim en tancar els bars.
7. L´home que viu el seu juantxisme, té ínfules artístiques.
8. El juantxi exemplar és un perdedor vocacional.
9. El bon juantxi no creu que l´ordre natural de les coses sigui un juantxi a cada bar, sinò un bar per a cada juantxi.
10. Everybody´s juantxi, tots som juantxis.

Després el “senyor Martínez” (tan juantxi o més que l´Ariel Santamaria), va escriure la lletra de la cançó “Col·lecciono juantxis”, arran d'una petita rellerta amb un “juantxi” que el molestava a la barra del bar Xarrup (durant una nit de gener del 1999). I a titular el primer disc de l´Ariel com “Everybody´s juantxi” (on ell mateix feia de productor). Més endavant va crear una adreça de correu electrònic “juantxisdereus.com”, on va publicar per internet un recull de relats titulat “Vides de Juanxi”...

Així doncs podríem dir que en Jordi Martínez Ferré (Reus 24 de febrer de 1974), àlies el “senyor Martínez”, fou la primera persona de Reus (i del món), que donà a la paraula “juantxi” (que fins llavors només tenia una tradició oral), la transcripció socio-lingüística-literària que es mereixia. Traspasant froteres merament locals.

En un principi la paraula “juantxi”, s´escribia sense “tx”, “juanxi”, però degut a un manlleu fonètic gramatical català, barrejat amb un barbarisme (“juancho” “juanchi”), a la llarga i segons la gramàtica de'n Pompeu Fabra, ha sigut més apropiat escriure´l amb “tx”, perquè la consonant del mig sigui més forta... més “JUANTXI”...enlloc de “JUANSHHHIII”. Enteneu no?

Durant aquest temps del origen popular reusenc de la etimologia “juantxi”, hi havia adjectius paral·lels com “carcamal” o “vinagrona”, aplicats a les “juantxis” femenines. Però finalment la paraula “juantxi” ha prevalgut com un adjectiu neutre.

I per acabar, com que Reus és d´on ha sortit la paraula “juantxi”, podríem proclamar que Reus, és la capital mundial del “juantxisme” per excel·lència i l´Ariel Santamaria el seu cantautor “juantxi” per excel·lència.

Una creació d' Editio Software · XHTML vàlid · CSS vàlid · Avís legal i protecció de dades personals